Finançar la teua empresa amb ajudes públiques: bona o mala idea?
Centro Europeo de Empresas e Innovación de Valencia
Publicado el jueves, 24 de enero de 2019 a las 10:23
Quan preguntes als emprenedors, les emprenedores, les startups i moltes pimes què és el que necessiten, hi ha una resposta que apareix en quasi totes les llistes de desitjos: més diners. I les raons són variades: per a fer més coses, per a créixer més ràpid, per a expandir-se, per a incorporar equip amb talent, per a tapar forats...
I si parlem d’ajudes públiques, l’expressió «a fons perdut» fa que a moltes persones que estan acostumades a utilitzar este tipus de fons se'ls òbriguen els ulls com plats. Després de tot, es tracta de finançament que no has de tornar, pel qual no et demanaran cap aval, que no acarrera cap despesa financera... És a dir, «una ganga».
En alguns casos, l’existència d’ajudes públiques és la que determina l’estratègia de l'empresa: com que hi ha una subvenció, per no deixar-la perdre, s’escomet un projecte que encaixa amb eixa línia de finançament. Pràcticament en tots els casos d'este tipus, l’ajuda pública es converteix en un llast. Per què?
- Presentar la sol·licitud per a una ajuda pública «en condicions» implica un esforç considerable. O el que és el mateix: suposa llevar recursos d'altres activitats.
- Cada finançament públic opta per un vehicle financer que encaixa per a algunes situacions i no per a unes altres: subvencions a fons perdut, préstecs amb tipus d’interés subvencionats, préstecs parcialment reembossable, cofinançament amb inversors privats, etc.
- En la majoria dels casos, la subvenció cobreix un percentatge del cost total del projecte a executar, cosa que implica que la part no coberta ha d’eixir d’un altre lloc. De vegades, fins i tot cal buscar fons addicionals per finançar la part coberta per l’ajuda, ja que en ocasions s'ha de pagar tot abans de cobrar de l'administració.
- A més, per convertir-se en un candidat atractiu es fan autèntiques salvatgeries, com ara contractar personal que no es necessita o desenvolupar productes que no encaixen en una estratègia comercial coherent.
- I després, l’execució requereix certs formalismes, establits legalment però, al mateix temps, molt artificials i incòmodes per al desenvolupament d’una activitat empresarial, i que sovint resten agilitat i flexibilitat al dia a dia d’una empresa.
La meua recomanació per a no morir en l’intent i aprofitar al màxim les ajudes públiques pot resumir-se en els següents punts:
- Tindre clara una estratègia d’empresa i ser conscient de les capacitats i limitacions pròpies.
- Que mane l’estratègia de la teua empresa sobre la decisió d’acudir o no a una línia de finançament públic.
- Assumir que cada instrument de finançament, inclosa cada línia concreta de finançament públic, serveix per a unes situacions i no per a unes altres.
- Recórrer a les xerrades que els organismes públics finançadores solen oferir per explicar les línies d'ajuda, les quals solen ser molt útils per tal d'aclarir els temes fonamentals: per què, per a qui, els terminis, quina és la modalitat de finançament, etc.
- Preguntar als tècnics d’eixos organismes, en reunions individuals, aquells dubtes que ens sorgisquen en relació amb el nostre projecte.
- Recolzar-te en persones o organitzacions que coneixen este microcosmos per tal d’afinar les propostes i augmentar la probabilitat d’èxit, allunyant-nos de la decisió de «no torne a sol·licitar mai una subvenció».
I, per descomptat, encaixar este tipus de finançament en la teua estratègia financera.
Si vols saber com poden encaixar les ajudes públiques en la teua empresa, digues-m’ho i parlem.
24/01/2019 10:23 | RamonF