MOTIU PEL QUAL HE SELECCIONAT EL TRINQUET TIO PENA La meua relació amb la pilota valenciana ve de...

MOTIU PEL QUAL HE SELECCIONAT EL TRINQUET TIO PENA

La meua relació amb la pilota valenciana ve de menut, la meua extraescolar era pilota valenciana i mon tio Juan era jugador professional. Jo sempre he sabut que el trinquet Tio Pena el portaven els germans Soro. Però ha sigut aquest concurs el que m’ha fet veure el trinquet com una empresa i m’ha creat la curiositat de conèixer com es va crear i qui va ser l’emprenedor.

CARACTERÍSTIQUES DE LA PERSONA EMPRENEDORA

Batiste Soro era un apassionat de la pilota valenciana. No va ser un emprenedor per necessitat, va ser un emprenedor vocacional. Ell coneixia la pilota valenciana, perquè era jugador. De fet, la seua passió, capacitat d’organització i de treball en equip, finalitzada la Guerra Civil, el va dur a organitzar a la Presó Model de València  junt a companys presos un campionat de pilota valenciana.

La seua passió, les seues habilitats personals, la seua capacitat de gestió i l’adequada administració dels fruits del seu treball, l’any 1945, varen permetre que juntament amb un soci de Sagunt, compraren un solar i construiren un trinquet. El trinquet el varen construir entre els dos socis. Els dos eren mestres d’obra, coneixien els dos sectors, la construcció i la pilota valenciana. L’oportunitat de negoci era tal que veïns de Massamagrell els facilitaven material d’obra propi per a que la construcció avançara.

La inauguració del trinquet va ser l’any 1947. La bona gestió del trinquet va suposar l’èxit del negoci. En 1950, Batiste Soro li comprà al soci la seua part del negoci amb finançament propi i de la família de la seua dona.

Com gestor de l’empresa, començà la innovació. El primer que va fer va ser cobrir el trinquet, aquesta innovació incremental va suposar agilitzar el joc i evitar la perduda de pilotes. Milloria per al públic i per als resultats econòmics, donat el preu de pilotes de vaqueta.

Les dones de la família cobraven entre setmana l’entrada al trinquet. Elles de manera autogestionada decidien com es repartien la recaptació. El treball en equip sempre ha estat present.

El Tio Pena també va diversificar el negoci. Ell va crear un servei nou per a incrementar el nombre de clients. Comprava espardenyes de careta que venia als aficionats per a jugar a pilota al trinquet. El magatzem del trinquet funcionava com a tenda i com a consigna d’espardenyes de careta. Els propietaris de les espardenyes les deixaven en dipòsit al trinquet. Quan els dits propietaris acabaven la seua jornada, anaven directes al trinquet, feien un canvi de calcer i podien jugar a pilota.

Va continuar innovant. D’una banda, va canviar les cadires de “baix corda” per banquets. Siguent el banquet pegat a la paret més alt que la resta, fet que no ocorre en altres trinquets. D’altra banda, com era difícil trobar una persona que “cantara” els jocs, va fer un marcador.

Els fills van entrar en la gestió del negoci i continuaren el procés d’innovació adequant-se al públic, afegint publicitat en les parets, instal·lant marcador electrònic, endreçant i ampliant instal·lacions sanitàries per a jugadors i públic, instal·lant vidre protector en la llotgeta de baix, canviant el lloc de compra d’entrades, etc.

La partida dels dimarts al Trinquet Tio Pena de Massamagrell va ser “LA PARTIDA” de l’Horta Nord. L’empresa era referència en el seu sector, el món de la pilota valenciana.

 

https://www.youtube.com/watch?v=VadYU26Rp2A

Emprenedor, inovació, treball en equip

 

IES Massamagrell, Marta Barres Martor